TESTIMONIATGE
Jo parlo amb la saliva de la terra.
No temo el pes del firmament, i això
que la serpent del lloc em fa la guerra
i em priva d'esmentar-la amb veu de tro.
El sol em ve a la llengua, ric, però
l'estat m'allarga un ase que m'esguerra
el vers. M'enterra a l'aigua, però jo
salto a la barca per la banda esquerra,
que al ple d'aquesta terra haig de quedar-me
sota un xàfec de verd torrencial.
Passo les ungles per damunt l'asfalt.
L'estrella que s'esberla no m'alarma.
La ploma de poeta és la meva arma
i brando aquest sonet com un punyal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada